El format d' aquesta sessió va ser una taula rodona en què es van exposar visions i experiències complementàries amb l' objectiu de contextualitzar la tasca de les associacions en la nostra societat i concretament en el context de canvi actual.
La intervenció d' en Pau Mas, coordinador de la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d' ESADE, es va centrar en els reptes actuals amb què es troben les associacions. Un primer repte el va situar en l' àmbit dels valors: el moment actual de desafecció política hauria de servir al tercer sector per saber i voler reivindicar-se com a agent de regeneració, de transformació i de vertebració de la societat.
El segon repte que va plantejar Mas el va situar en el terreny relacional: la cooperació públic-privat, centrada en nous models de governança públic-privada i en noves fórmules per millorar els serveis públics i esquemes que permetin garantir drets de ciutadania.
El tercer repte el va situar en el terreny dels recursos i en el terreny organitzatiu. Moltes associacions han basat el seu model de finançament en les subvencions provinents del sector públic. El repte seria diversificar les fonts d’ingressos i substituir les subvencions per contractes i altres formes de cooperació amb el sector públic, però també amb el món empresarial. I si parlem de l' organització i la gestió interna, caldria modernitzar les estructures organitzatives i adequarles a les noves necessitats.
El darrer repte va plantejar com combinar la millora de l’eficiència i de la professionalització del tercer sector amb la qüestió dels valors.
Totes aquestes qüestions posen en dubte el model tradicional d' associacionisme i apunten cap a un nou model o cap a una convivència o complementarietat de models.
Montse Fernández, en tant que investigadora de l' Observatori del Tercer Sector, ens va plantejar una visió analítica. En primer lloc va explicar l' evolució del teixit associatiu català en els darrers anys i després va situar-lo en el context actual, el qual fa necessària una visió estratègica i la construcció de nous models de relació. En aquestes noves relacions intervenen: la ciutadania, les associacions, l' administració i el sector empresarial. Com a associació haurem de reflexionar sobre com ens volem relacionar i què volem comunicar. En aquest sentit, va dir, saber explicar quins són els nostres valors, què fem i com ho fem és essencial per millorar les relacions al nostre entorn i augmentar la nostra base social. El pla de comunicació esdevé, doncs, una eina primordial. En aquest context de canvi d' època, també es fa necessària una transformació en el sí de les entitats. D' una banda cal que tinguem clar quina és la missió i els valors de la nostra associació, però per altra banda hem de generar processos i espais participatius en la presa de decisions de les associacions.
Jordi Bonet, president de la Federació d' Associacions de Veïns de Barcelona ens va presentar l' experiència concreta del moviment veïnal en front els reptes de la societat complexa.
Bonet va definir el moviment veïnal com un moviment socio-polític que s' organitza territorialment a partir dels barris. També va manifestar que cal una revitalització i regenració del moviment veïnal que passa per: tenir una bona diagnosi, l' obertura de les AAVV a nous perfils, el canvi en la cultura político-organitzativa de les associacions com a representants excloents, els nous models de gestió ciutadana d' equipaments i serveis, i la inovació.
Es van citar alguns exemples de bones pràctiques en relació amb: treball en xarxa, la creació de xarxes i Fòrums, l' adhesió al codi ètic, la incorporació de mecanismes que facilitin la renovació de les juntes i les experiències en cogestió d' equipaments i de serveis. Finalment es van plantejar alguns dels reptes de futur en què es troba el moviment veïnal: la regeneració, la superació del sindicalisme urbà, la redefinició dels models de participació ciutadana, l' organització i la mobilització, les respostes als efectes de la crisi en els baris de la ciutat.
Després del torn d' intervencions de la taula es va obrir un torn obert de paraules en què els/les assistents van poder preguntar, exposar i debatre entorn els continguts de les intervencions, però també entorn els dubtes i preocupacions que els planteja la situació actaul de les seves entitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada