A la primera part de la sessió es va continuar aprofundint en alguns dels continguts dels plans de participació interna.
En aquest cas, la Marga Bernárdez, que com a tècnica de participació ha treballat en diferents processos participatius, va exposar les 4 dimensions que cal tenir en compte a l' hora de planificar estratègies per millorar o crear espais de participació. La primera d' aquestes dimensions és la informació i comunicació, cal incorporar canals de comunicació diversificats i periòdics. El model organitzatiu serà la segona dimensió que podem considerar. Podem reflexionar sobre quin model organitztiu volem, si un model vertical o horitzontal, si els òrgans de l' entitat són rígids o oberts, si tenim una junta que assumeix totes les tasques o bé ens organitzem en comissions de treball. Cada quan es renova la junta, si es creen espais de debat intern, etc.
Els mecanismes normatius serien la tercera de les dimensions en què podem treballar. Les associacions poden promoure la participació a través de documents i normes escrites. Els principals mecanismes que podem utilitzar són: el Reglament de Règim Intern, que permet regular el funcionament del dia a dia de l' entitat; el Codi Ètic que permet establir els criteris d' allò que l' entitat considera correcte o incorrecte en la presa de decisions. I el Pla de Participació que demostra l' interès de l' entitat per incorporar mecanismes de democràcia interna.
Finalment, vam parlar de com fomentar el debat grupal amb l'ús de les tècniques participatives,quarta dimensió sobre la qual podem treballar.
Abans d' aplicar qualsevol tècnica participatuva, és important fer un disseny previ de com ha de ser el debat grupal: veure quins són els objectius i fins on volem arribar, seleccionar la tècnica més adient per fer el debat. També tenir en compte els preparatius: la selecció dels participants, la dinamització de la convocatòria, trobar un espai adient, delimitar el temps a fi que sigui un debat eficient i operatiu i els materials que utilitzarem. Finalment determinarem qui i com ha de moderar/conduir el debat. En la darrera part de la seva exposició, la Marga Bernárdez ens va explicar algunes de les tècniques participatives que podem utilitzar en els debats grupals: la pluja d'idees, les aportacions per targetes o grups nominals, el DAFO, les visions/escenaris de futur, els diagrames causa-efecte, la priorització per votació directa o la matriu de criteris.
Al llarg de la segona part de la sessió ens van presentar dues experiències participatives reals que es van mostrar des d' angles diferents.
La primera intervenció va ser a càrrec d' en Toni LLotge, coordinador de l' Ateneu Popular de Nou Barris. Sota el lema "Una il.lusió compartida" ens va mostrar què és i com funciona l' Ateneu. Va afirmar que la participació forma part de l' ADN d l' entitat, i per tant, plantegen la participació com una manera de viure, d'entenre i de treballar, i no com una eina al servei de. Parteixen de la participació com un concepte polític i no com una visió tècnica del terme. Apliquen la participació cap endins: assemblees obertes, organització horitzontal i treball a partir de les diferents comissions, pressupostos i avaluacions participatives, etc. I també la participació cap enfora a través de la cooperació i el treball en xarxa. Llotge també ens va plantejar la seva visió del projecte participatiu entès com a projecte inclusiu, pensat i gestionat de manera transversal.
La segona experiència o cas concret va ser el Pla de Participació del Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny de les Preses, a càrrec del seu president Jordi Fosas. L' any 2008 es van plantejar fer un Pla de Participació i van crear una comissió formada per 4 persones de l'entitat que havia de dur a terme l' elaboració del pla. Tot i que no van voler externalitzar el procés, van buscar assessorament extern.
En una fase inicial, que van anomenar fase 0, van fer la planificació del procés i van marcar els 4 grans blocs sobre els quals es va treballar com a base del pla: 1.la reorganització interna 2.el sistema informatiu 3.el sistema relacional 4. els sistemes d' avaluació i seguiment. La segona fase va ser la fase de diagnosi en què van utilitzar dos formats: l' enquesta adreçada a tots els associats i els tallers sectorials ( joves, pares/mares, nucli directiu). En finalitzar aquesta fase, ja van poder disposar d' un primer document del qual en van fer una devolució a tots els participants. La tercera fase va ser la de propostes, en què es va optar per fer un taller massiu i dos tallers específics ( taller amb els menors de 14-16 anys, i taller amb el nucli directiu).
Finalment es va elaborar el document del Pla Director de Participació de l' entitat que s' ha concretat en 7 eixos estratègics i 42 accions per desenvolupar. Tanmateix, els continguts del pla han esdevingut vius i canviants i necesssiten d' una constant actualització. Fosas va voler remarcar la importància del procés en sí mateix. El fet d'elaborar el pla va generar debat i va obrir l' entitat amb una visió compartida i col.lectiva. En aquest cas,el Pla de Participació ha acabat essent un Pla Estratègic per a l' entitat.
