Sessió 3. El funcionament de les associacions: una mirada cap a endins

Les intervencions de les sessions anteriors, teníen l' objectiu d' oferir un marc general i una contextualització a les associacions i a la seva necessitat o voluntat de democratitzar-se.

En aquesta tercera sessió  es va focalitzar la mirada cap endins: l' existència o no existència de valors; els diferents graus de relació i compromís de la base social, dels  professionals, dels col.laboradors, dels membres de les juntes; els diferents models d' associacions i les dificultats que tenen per incrementar la participació.

Fernando Pindado,  expert en polítiques públiques i associacionisme, va iniciar la seva intervenció amb un símil entre l' existència de les associacions i el text 20 poemas de amor y una canción desesperada de Neruda.

Les associacions actualment es troben amb diferents perills i amenaces, i un d' aquests és que acabin convertint-se en empreses socials.

Pindado va  plantejar un interrogant a si el fet de tenir més nombre d' associacions o associats ha de voler dir necessàriament més riquesa social i un valor afegit per a l' entitat. El nombre en sí ha de ser equivalent de qualitat? El projecte, sens dubte, és el que dóna més legitimitat a 

l' associació. La situació actual de moltes associacions és que tenen més usuaris que socis. Els usuaris permeten tenir més activitat econòmica i permet finançar els projectes, però 

l' activitat econòmica no hauria de passar al davant dels projectes en l' ordre de prioritats.

En relació a la legalització de les associacions, va remarcar que les associacions, en el moment en què fan els estatuts i decideixen constituir-se, ja neixen i existeixen de per se. El fet d' inscriure's al registre serveix quan volem intervenir en el tràfic jurídic, a efectes de publicitat i per poder optar a subvencions.

Una altra qüestió important sobre la que hauríen de reflexionar les entitats, és el mapa de compromisos. El mapa es configura per diferents nivells: al nucli hi ha la gent més compromesa, i després hi ha la resta de nivells segons el grau d' implicació. Sovint, és difícil trobar canals de comunicació des del nucli cap als altres nivells.

Pindado va finalitzar la seva intervenció plantejant-nos com podem encarar el canvi de paradigma com a entitat. Abans les associacions teníen un paper d' interlocutores, podíen esdevenir una alternativa a allò que no es feia des de l' administració, hi imperava la idea de sacrifici i sovint la legitimitat venia pel caràcter com a institució. Ara és imprescindible tenir un projete propi, fer i treballar en xarxa comunitària, hi ha d' imperar la idea d' utilitat i compromís, i la legitimitat l' hem d' aconseguir pel projecte, els valors i el reconeixement de la gent.

José Luís Izquieta i Juán Mª Prieto, professors del Departament de Sociologia i Treballa Social de la Universidad de Valladolid, van començar la seva intervenció amb els diferents significats que pot tenir la participació: pot ser un valor o  una exigència, però sobretot per a les entitats, és un senyal d’ identitat .

Quan parlem de participació i compromís en les associacions, hem de considerar tres nivells d’ anàlisi: el context, l’ estructura i l’organització i les motivacions i actituds de les persones. Existeixen diversos motius pels quals la gent es vincula o desvincula, participa o no participa en una associació. Una motivació  pot ser per una conformitat amb les normes.  Una altra, per la manera com es governa l’ entitat, la gent participa allà on veu que existeixen canals per fer-ho. Els vincles afectius també tenen un paper important en les motivacions, per aquest motiu, dins de l’ entitat, tindran una gran importància els grups de proximitat.

En els darrers anys s’ ha produït una paradoxa: ha incrementat el nombre d’ associacions però això no s’ ha traduït amb un increment de la participació dels seus associats. 
En general, no s’ ha afavorit la participació. La tendència ha estat una burocratització excessiva on prima un criteri molt tècnic.

Finalment, ens van exposar dos models ideals i contraposats d’entitats: el model on predomina la reivindicació, amb un tipus de voluntariat militant i amb molta consciència crítica, i el model on predomina la prestació de serveis, amb un voluntariat de tasques i amb molt poca consciència crítica.

Tasca per al dia 24 d' octubre

Per continuar fent una radiografia de la vostra entitat, per a la propera sessió podeu portar un esquema de l' organigrama funcional de l' associació. Analitzeu-ne el funcionament: com es gestiona, quins són els òrgans de govern i les metodologies de treball. Aquesta anàlisi, juntament amb  l' autodiagnosi, els comentarem en la mateixa sessió. Ambdues tasques ens permetran anar confeccionant la diagnosi de l'estat actual de la vostra associació. Podeu enviar les tasques que us demanem que realitzeu fora de l' aula a la tutora del curs a través de l' adreça de correu electrònic: seminaris.igop@uab.cat

Sessió 2. El paper de les associacions: una mirada cap enfora

El format d' aquesta sessió va ser una taula rodona en què es van exposar visions i experiències complementàries amb l' objectiu de contextualitzar la tasca de les associacions en la nostra societat i concretament en el context de canvi actual.

La intervenció d' en Pau Mas, coordinador de la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d' ESADE, es va centrar en els reptes actuals amb què es troben les associacions. Un primer repte el va situar en l' àmbit dels valors: el moment actual de desafecció política hauria de servir al tercer sector per saber i  voler reivindicar-se  com a agent de regeneració, de transformació i de vertebració de la societat.

El segon repte que va plantejar Mas el va situar en el terreny relacional: la cooperació públic-privat, centrada en nous models de governança públic-privada i en noves fórmules per millorar els serveis públics i esquemes que permetin garantir drets de ciutadania.

El tercer repte el va situar en el terreny dels recursos i en el terreny organitzatiu. Moltes associacions han basat el seu model de finançament en les subvencions provinents del sector públic. El repte seria diversificar les fonts d’ingressos i substituir les subvencions per contractes i altres formes de cooperació amb el sector públic, però també amb el món empresarial. I si parlem de l' organització i la gestió interna, caldria modernitzar les estructures organitzatives i adequarles a les noves necessitats.

El darrer repte va plantejar  com  combinar  la millora de l’eficiència i de la professionalització del tercer sector amb la qüestió dels valors.

Totes aquestes qüestions posen en dubte el model tradicional d' associacionisme i apunten cap a un nou model o cap a una convivència o complementarietat de models.

Montse Fernández, en tant que investigadora de l' Observatori del Tercer Sector, ens va plantejar una visió analítica. En primer lloc va explicar l' evolució del teixit associatiu català en els darrers anys i després va situar-lo en el context actual, el qual  fa necessària una visió estratègica i la construcció de nous models de relació. En aquestes noves relacions intervenen: la ciutadania, les associacions, l' administració i el sector empresarial. Com a associació haurem de reflexionar sobre com ens volem relacionar i què volem comunicar. En aquest sentit, va dir, saber explicar quins són els nostres valors, què fem i com ho fem és essencial per millorar les relacions al nostre entorn i augmentar la nostra base social. El pla de comunicació esdevé, doncs,  una eina primordial. En aquest context de canvi d' època, també es fa necessària una transformació en el sí de les entitats. D' una banda cal que tinguem clar quina és la missió i els valors de la nostra associació, però per altra banda hem de generar processos i espais participatius en la presa de decisions de les associacions.

Jordi Bonet, president de la Federació d' Associacions de Veïns de Barcelona ens va presentar l' experiència concreta del moviment veïnal en front els reptes de la societat complexa.

Bonet va definir el moviment veïnal com un moviment socio-polític que s' organitza territorialment a partir dels barris. També va manifestar que cal una revitalització i regenració del moviment veïnal que passa per: tenir una bona diagnosi, l' obertura de les AAVV a nous perfils, el canvi en la cultura político-organitzativa de les associacions com a representants excloents, els nous models de gestió ciutadana d' equipaments i serveis, i la inovació. 

Es van citar alguns exemples de bones pràctiques en relació amb: treball en xarxa, la creació de xarxes i Fòrums, l' adhesió al codi ètic, la incorporació de mecanismes que facilitin la renovació de les juntes i  les experiències en cogestió d' equipaments i de serveis. Finalment es van plantejar alguns dels reptes de futur en què es troba el moviment veïnal: la regeneració, la superació del sindicalisme urbà, la redefinició dels models de participació ciutadana, l' organització i la mobilització, les respostes als efectes de la crisi en els baris de la ciutat.

Després del torn d' intervencions de la taula es va obrir un torn obert de paraules en què els/les assistents van poder preguntar, exposar i debatre entorn els continguts de les intervencions, però també entorn els dubtes i preocupacions que els planteja la situació actaul de les seves entitats.

Sessió 1. Associacionisme i qualitat democràtica: una mirada general

La sessió es va iniciar amb l' acte d'apertura i presentació institucional del curs, per part del Director del curs, Marc Parés, el Coordinador de l' Escola de Polítiques Socials i Urbanes de l' IGOP, Òscar Rebollo i el  Director del Programa d' Innovació i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Enric Vendrell.Vendrell va posar en valor la tasca de les entitats i va destacar la importància del seu rol en l' àmbit de la participació. També va posar de relleu l' aposta de la Generalitat  per iniciatives com aquest curs, amb l' objectiu  de millorar la qualitat democràtica, tot i el context de crisi i disposar de pocs recursos. Òscar Rebollo i Marc Parés també van intervenir com a ponents oferint un marc general sobre el  concepte de qualitat democràtica a fi de contextualitzar les properes sessions.

Intervenció Marc Parés

Marc Parés va situar el concepte "qualitat democràtica" evidenciant alguns indicis de les debilitats que tenen les democràcies occidentals en l'actualitat, apel·lant a dos tipologies de causes que poden estar originant l'actual situació de desafecció i sobre les quals les associacions també podrien reflexionar: la manca de legitimitat  (derivada del dèficits de representació) i la manca de funcionalitat de les polítiques públiques, que no acaben de trobar les fórmules per resoldre eficaçment els problemes de la ciutadania. Seguidament va relacionar l'anàlisi de la qualitat democràtica amb les diferents concepcions de la mateixa, unes més minimalistes (i menys preocupades per la implicació de la ciutadania) i unes altres més maximalistes (més interessades en aprofundir en la participació i en l'associacionisme). Per acabar, es varen discutir alguns criteris de qualitat democràtica vinculats a l'elaboració de processos participatius (impulsats per l'administració o per les associacions). Es va posar l'accent en qüestions com l'extensió (quants més participants millor), la diversitat dels participants, la importància de tenir un mètode i unes dinàmiques de deliberació, l'existència d'uns resultats tangibles i d'uns intangibles (millora de relacions, aprenentatge...), el seguiment d'aquests resultats i el comportament dels actors, que s'hauria de basar en el respecte mutu.

Intervenció Òscar Rebollo

Òscar Rebollo va parlar de les tres dimensions de la democràcia: la representativa, la directa i la deliberativa o participativa. I de com cal enfortir cada una d'aquestes dimensions per poder parlar de qualitat democràtica. També va vincular cada una de les dimensions al món associatiu: la representativa a la junta directiva, la directa a l' assemblea de socis i  la deliberativa o participativa, per exemple, a les comissions de treball. Finalment va proposar una doble reflexió a les associacions: fer una mirada interna que permeti a l' entitat ser més democràtica, i fer una mirada externa per analitzar com la nostra entitat pot contribuir a construir una societat més democràtica. A l' hora de saber quina dimensió cal que enfortim des de la nostra entitat, ens podem qüestionar aspectes com: els membres de la junta representen realment els interessos dels associats? Dins la junta hi ha un repartiment clar de tasques i funcions? Convoquem els nostres socis quan i com necessiten? Parlem amb els nostres socis? Els coneixem? Tenim un cens actualitzat dels associats? Els oferim espais per a la reflexió i el debat? Aquestes qüestions ens ajudaran a fer una bona diagnosi de la nostra entitat i elaborar un pla d'acció.

Tasca per al dia 10 d' octubre

El següent document és una guia bàsica que us ofereix una sèrie de pautes i recomanacions a l' hora de posar en marxa una associació. Tenir clars  els objectius, organitzar-se i planificar, serien algunes d' aquestes recomanacions.

Per a la sessió del dia 10 d' octubre us proposem que llegiu aquest document i que, tal i com s' explica a la part de "Diagnosi de la teva entitat", feu una auto diagnosi real de la vostra associació tenint en compte les seves fortaleses i debilitats.

Material: Document projecte associatiu