Sessió 3. El funcionament de les associacions: una mirada cap a endins

Les intervencions de les sessions anteriors, teníen l' objectiu d' oferir un marc general i una contextualització a les associacions i a la seva necessitat o voluntat de democratitzar-se.

En aquesta tercera sessió  es va focalitzar la mirada cap endins: l' existència o no existència de valors; els diferents graus de relació i compromís de la base social, dels  professionals, dels col.laboradors, dels membres de les juntes; els diferents models d' associacions i les dificultats que tenen per incrementar la participació.

Fernando Pindado,  expert en polítiques públiques i associacionisme, va iniciar la seva intervenció amb un símil entre l' existència de les associacions i el text 20 poemas de amor y una canción desesperada de Neruda.

Les associacions actualment es troben amb diferents perills i amenaces, i un d' aquests és que acabin convertint-se en empreses socials.

Pindado va  plantejar un interrogant a si el fet de tenir més nombre d' associacions o associats ha de voler dir necessàriament més riquesa social i un valor afegit per a l' entitat. El nombre en sí ha de ser equivalent de qualitat? El projecte, sens dubte, és el que dóna més legitimitat a 

l' associació. La situació actual de moltes associacions és que tenen més usuaris que socis. Els usuaris permeten tenir més activitat econòmica i permet finançar els projectes, però 

l' activitat econòmica no hauria de passar al davant dels projectes en l' ordre de prioritats.

En relació a la legalització de les associacions, va remarcar que les associacions, en el moment en què fan els estatuts i decideixen constituir-se, ja neixen i existeixen de per se. El fet d' inscriure's al registre serveix quan volem intervenir en el tràfic jurídic, a efectes de publicitat i per poder optar a subvencions.

Una altra qüestió important sobre la que hauríen de reflexionar les entitats, és el mapa de compromisos. El mapa es configura per diferents nivells: al nucli hi ha la gent més compromesa, i després hi ha la resta de nivells segons el grau d' implicació. Sovint, és difícil trobar canals de comunicació des del nucli cap als altres nivells.

Pindado va finalitzar la seva intervenció plantejant-nos com podem encarar el canvi de paradigma com a entitat. Abans les associacions teníen un paper d' interlocutores, podíen esdevenir una alternativa a allò que no es feia des de l' administració, hi imperava la idea de sacrifici i sovint la legitimitat venia pel caràcter com a institució. Ara és imprescindible tenir un projete propi, fer i treballar en xarxa comunitària, hi ha d' imperar la idea d' utilitat i compromís, i la legitimitat l' hem d' aconseguir pel projecte, els valors i el reconeixement de la gent.

José Luís Izquieta i Juán Mª Prieto, professors del Departament de Sociologia i Treballa Social de la Universidad de Valladolid, van començar la seva intervenció amb els diferents significats que pot tenir la participació: pot ser un valor o  una exigència, però sobretot per a les entitats, és un senyal d’ identitat .

Quan parlem de participació i compromís en les associacions, hem de considerar tres nivells d’ anàlisi: el context, l’ estructura i l’organització i les motivacions i actituds de les persones. Existeixen diversos motius pels quals la gent es vincula o desvincula, participa o no participa en una associació. Una motivació  pot ser per una conformitat amb les normes.  Una altra, per la manera com es governa l’ entitat, la gent participa allà on veu que existeixen canals per fer-ho. Els vincles afectius també tenen un paper important en les motivacions, per aquest motiu, dins de l’ entitat, tindran una gran importància els grups de proximitat.

En els darrers anys s’ ha produït una paradoxa: ha incrementat el nombre d’ associacions però això no s’ ha traduït amb un increment de la participació dels seus associats. 
En general, no s’ ha afavorit la participació. La tendència ha estat una burocratització excessiva on prima un criteri molt tècnic.

Finalment, ens van exposar dos models ideals i contraposats d’entitats: el model on predomina la reivindicació, amb un tipus de voluntariat militant i amb molta consciència crítica, i el model on predomina la prestació de serveis, amb un voluntariat de tasques i amb molt poca consciència crítica.